Els cables de fibra monomodal i multimodal són dos tipus diferents de fibres òptiques que s'utilitzen en telecomunicacions i xarxes de dades. Difereixen en diversos aspectes clau, com ara el diàmetre del nucli, la distància de transmissió, l'amplada de banda i el tipus de llum que suporten.

Fibra monomodal (SMF):

Diàmetre del nucli: La fibra monomodal sol tenir un diàmetre de nucli més petit, generalment al voltant de 9 micres (µm).

Transmissió de la llum: La fibra monomodal permet que només es propagui un mode de llum a través de la fibra. Això significa que la llum viatja directament per la fibra sense rebotar a les vores, cosa que resulta en una dispersió i atenuació mínimes.

Distància de transmissió: La fibra monomodal ofereix distàncies de transmissió més llargues en comparació amb la fibra multimodal. Pot suportar distàncies de desenes de quilòmetres a més de cent quilòmetres sense una degradació significativa del senyal.

Amplada de banda: La fibra monomodal proporciona un ample de banda més alt en comparació amb la fibra multimodal. Això permet velocitats de dades més elevades i una transmissió de dades més eficient a llargues distàncies.

Aplicacions: La fibra monomodal s'utilitza habitualment en xarxes de telecomunicacions de llarga distància, connexions a Internet d'alta velocitat i infraestructures troncals on es requereix un ample de banda elevat i llargues distàncies de transmissió.

Fibra multimode (MMF):

Diàmetre del nucli: La fibra multimode sol tenir un diàmetre de nucli més gran, generalment al voltant de 50 o 62,5 micres (µm).

Transmissió de la llum: La fibra multimode permet que múltiples modes de llum es propaguin a través de la fibra. Això resulta en una major dispersió i atenuació en comparació amb la fibra monomode.

Distància de transmissió: La fibra multimode admet distàncies de transmissió més curtes en comparació amb la fibra monomode. Normalment s'utilitza per a distàncies de fins a diversos centenars de metres o pocs quilòmetres.

Amplada de banda: La fibra multimode proporciona un ample de banda més baix en comparació amb la fibra monomode. Tot i que pot suportar altes velocitats de dades en distàncies curtes, és menys eficient per a distàncies més llargues a causa d'una major dispersió.

Aplicacions: La fibra multimode s'utilitza habitualment en aplicacions de curta distància com ara xarxes d'àrea local (LAN), centres de dades i enllaços de comunicació de curta distància dins d'edificis o campus.

En resum, l'elecció entre fibra monomodal i multimodal depèn de factors com la distància de transmissió, l'amplada de banda necessària, les consideracions pressupostàries i els requisits específics de l'aplicació de xarxa. La fibra monomodal es prefereix per a aplicacions de llarga distància i amplada de banda elevada, mentre que la fibra multimodal és adequada per a distàncies més curtes i requisits d'amplada de banda més baixos.